http://www.youtube.com/user/EquipoBoc |
Bloc http://www.diegolatorre.net |
Diego Latorre (Tarragona, 1971) té obert un ampli estudi de pintura a Almoster, vila on es va traslladar a viure fa uns anys. D'allí procedeixen els treballs que es mostren a les sevas exposicions, basats en la investigació constant i l'experimentació amb diferents materials, usualment parafina, cera, blanc d'Espanya i làtex, aplicats amb pigments sobre fusta, DM o tela. La consistència d'aquests materials li permet elaborar un treball per capes on la sedimentació i la transparència juguen un paper molt important: ens permeten veure les arrels del pensament de l'artista, els dubtes, les bifurcacions, la correcció d'idees, els esborranys precedents. En fi, l'artista es mostra tal com és, amb la màxima honestedat possible, cosa que avui dia sempre és d'agrair, on els focs d'artifici i el més difícil encara amaguen la falta d'idees.
Dues coses em sorprenen sempre en les obres de Diego Latorre. Primer el llenguatge que fa servir, d'una gran maduresa conceptual. En les obres dels anys noranta, creava móns aquàtics, amb un punt de misteri, amb connotacions mironianes -fins i tot lligades a Víctor Mira- on estranys peixos i línies tènues, com algues marines o meduses transparents, convivien amb finestres, teulades, cares i cossos d'éssers vagament humans. El món submarí, innocent però sotmès a la pressió de tota l'aigua que l'envolta, es transmutava després en un univers on els nens representen la innocència d'un món també desconegut. Girant actualment cap a la concepció de retícules sinuoses, molt texturades, que vénen de dins del quadre, com la imatge que es reflecteix en un mirall ve de dins del mirall i no de l'objecte reflectit.
I aquí convé parlar del segon motiu de sorpresa que personalment trobo en els treballs de Diego Latorre: el seu univers personal té continuïtat en l'espai, més enllà dels límits que imposa el bastidor. Com la natura, els seus quadres no tenen ni principi ni fi, i malgrat la quietud que inspiren estan en constant moviment.
I ja que parlem de natura cal remarcar les diferents intervencions en la línia del Land art -per batejar-ho amb un terme proper- que aquest artista realitza pels erms del Camp de Tarragona. Amuntegar pedres en construccions geomètriques, orientar amb el mateix angle les branques esporgades en un camp d'oliveres, realitzar un llarg i minuciós treball acumulant sorra en una platja deserta. Accions efímeres, documentades amb fotografies realitzades pels amics, que posen de manifest la necessitat de transcendir els límits de la tela o la fusta sobre les que situa habitualment les seves creacions, els límits de la galeria i, perquè no, els límits que la nostra concepció del món té fixades per les obres d'art.
[Text: Màrius Domingo]
El meu interès és expresar al públic la meva marera d'entendre el món.
Estudis
Estudis a l'Escola d'artis i oficis de Tarragona, 1993-1997.
Exposicions individuals
1990
Jornades Culturals, Sala del centre catòlic, Vila-seca.
1994
Cafè de la Facultat de Psicologia, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.
1996-1997
XI Roda d´Art de Tarragona:
Sala Pons de Castellví, La Canonja. Tarragona.
Sala de l'Ajuntament d'Alforja.
Sala Arnau de Palomar, Riudoms.
Sala de l'Ajuntament d'Alcover.
Auditori de Santa Llúcia, La Selva del Camp.
Sala del Centre d'Estudis d'Altafulla.
Sala de l'Ajuntament d'El Catllar.
Sala de l'Ajuntament de Vila-seca.
Antic Ajuntament, Tarragona.
1998
Sala de l'Ajuntament de Vila-seca.
2003
La Tetera, Salou.
2004
Galeria Tau, Tarragona.
2005
Galeria Sala Barna, Barcelona.
Absis, Reus.
Dissilvano, Igualada.
Centre Cívic Ka l'Arrib, Cambrils.
2006
L'Encant, Igualada.
Aqua, Club Reus Deportiu, Reus.
D'Iari. Reus.
Auditori de Santa Llúcia, La Selva del Camp.
Absis, Reus.
2007
Sala Espai el Pati, Cambrils.
2008
Galeria Antoni Pinyol, Reus.
2009
Ateneu d'Igualada.
Exposicions col·lectives
1995
Conservatori de Música de Tarragona.
1997
Capilla vella de Mont-roig.
2003
Galeria Sala Barna, Barcelona.
Galeria Tau, Tarragona.
VI Feria internacional de Arte Contemporaneo de Marbella MAC 21.
2004
Galeria Tau, Tarragona.
New Art Diagonal Mar, Barcelona.
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, Alemania.
2005
25a Edició del Premi de pintura Vila de Cambrils, Sala Àgora, Cambrils.
13è Premi nacional Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
Feria Arte Sevilla 05, Arte Contemporaneo, Sevilla.
2006
Galeria Àgora 3, Sitges.
Sala Dadigom, Tarragona.
26a Edició del Premi de pintura Vila de Cambrils, Sala Àgora, Cambrils.
2007
Aureli Ruiz, Jordi Jarque i Diego Latorre; Artistas Próximos, IES Jaume I, Salou.
15è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
Sala Arnau de Palomar, Riudoms.
2008
Presència a Ansorena, Madrid.
16è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
2009
El Gat Vist, Igualada.
Concursos i mencions
2005
Seleccionat al 25è Premi de pintura Vila de Cambrils.
Seleccionat al 13è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
2006
Finalista al 26è Premi de pintura Vila de Cambrils.
2007
Seleccionat al 15è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
2008
Accèssit al 16è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
2009
Seleccionat al 17è Premi Telax, Galeria Antoni Pinyol, Reus.
Donar a conèixer el meu treball al món.