L'exposició "Monuments del territori" es podrà visitar a Solivella
La Societat de Solivella (ctra. de Montblanc-Artesa, 54) acollirà, del 7 al 25 de setembre, l'exposició "Monuments del territori", produïda pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona amb la finalitat de divulgar el patrimoni del territori. L'exposició mostra 14 monuments emblemàtics de les nostres comarques a partir de la mirada fotogràfica de Ramon Cornadó i Anton Briansó i s'ha programat en aquestes dates per fer-la coincidir amb la festa major del Sagrat Cor i la Diada nacional de l'Onze de setembre.
A la inauguració, que tindrà lloc el 7 de setembre a les 19 hores, assistiran l'alcalde de la població, Enric Capdevila, i la directora dels Serveis Territorials de Governació i Relacions Institucionals, Rosanna Camps. El dia 25 de setembre, en el marc d'una jornada dedicada al patrimoni, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, clourà la mostra.
"Monuments del territori. Mirades al patrimoni" fa un recorregut fotogràfic pels espais següents: el Monestir de Santa Maria de Poblet, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, el conjunt històric de Siurana, Església i Torre del Castell de Santa Perpètua de Gaià, la Muralla romana de Tarragona, els esgrafiats de la plaça de Sant Bernat i de Jaume el Just d'Aiguamúrcia i el Teatre romà de Tarragona, en el cas de la mostra de Ramon Cornadó, i el Castell d'Escornalbou, el Pont de les Caixes, la Casa Navàs, l'Església de Santa Maria del Miracle, l'Església de Vistabella, el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i el Castell de Vallmoll, en el cas de la mostra d'Anton Briansó.
Els Serveis Territorials de Cultura van triar els fotògrafs de "Monuments del territori" d'entre els artistes que formen part del projecte Territoris Creatius (http://www.territoriscreatius.cat/), una iniciativa engegada el juny de 2009 a la Xarxa amb la intenció de difondre internacionalment l'obra dels creadors de la nostra demarcació en els diversos àmbits de l'art (literatura, música, arts escèniques i arts visuals).
L'exposició "Monuments del territori" ja ha itinerat per diverses poblacions de la demarcació.
Tarragona, 6 de setembre de 2011
Més informació:
Rosa Comes-Serveis Territorials de Cultura, rcomesc@gencat.cat / 977 25 14 71
L'exposició "Monuments del territori" es podrà visitar a Falset en el marc de la 16a Fira del Vi
- La Cooperativa Agrícola Falset-Marçà acull la mostra des del 29 d'abril fins a l'1 de maig
- L'exposició mostra 14 monuments emblemàtics de les nostres comarques a partir de la mirada fotogràfica de Ramon Cornadó i Anton Briansó
La Cooperativa Agrícola Falset-Marçà acollirà del 29 d'abril a l'1 de maig l'exposició "Monuments del territori", produïda pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona amb la finalitat de divulgar el patrimoni del territori. L'exposició, que mostra 14 monuments emblemàtics de les nostres comarques a partir de la mirada fotogràfica de Ramon Cornadó i Anton Briansó, es podrà visitar en el marc dels actes organitzats amb motiu de la 16a Fira del Vi de Falset.
La Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, situada al c. Miquel Barceló, 31, és en un edifici d'estil modernista tardà, construït el 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell, amic i deixeble d'Antoni Gaudí i forma part de la ruta de les anomenades "catedrals del vi" del Camp de Tarragona. Es caracteritza per la seva façana d'inspiració medieval i pels arcs parabòlics del seu interior.
"Monuments del territori. Mirades al patrimoni" fa un recorregut fotogràfic pels espais següents: el Monestir de Santa Maria de Poblet, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, el conjunt històric de Siurana, Església i Torre del Castell de Santa Perpètua de Gaià, la Muralla romana de Tarragona, els esgrafiats de la plaça de Sant Bernat i de Jaume el Just d'Aiguamúrcia i el Teatre romà de Tarragona, en el cas de la mostra de Ramon Cornadó, i el Castell d'Escornalbou, el Pont de les Caixes, la Casa Navàs, l'Església de Santa Maria del Miracle, l'Església de Vistabella, el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i el Castell de Vallmoll, en el cas de la mostra d'Anton Briansó.
Els Serveis Territorials de Cultura van triar els fotògrafs de "Monuments del territori" d'entre els artistes que formen part del projecte Territoris Creatius (http://www.territoriscreatius.cat/), una iniciativa engegada el juny de 2009 a la Xarxa amb la intenció de difondre internacionalment l'obra dels creadors de la nostra demarcació en els diversos àmbits de l'art (literatura, música, arts escèniques i arts visuals).
L'exposició "Monuments del territori" ja ha itinerat per diverses poblacions de la demarcació.
Tarragona, 28 d'abril de 2011
Més informació:
Rosa Comes (coordinació tècnica)
Serveis Territorials de Cultura
de la Generalitat de Catalunya a Tarragona
rcomesc@gencat.cat / 977 25 14 71
Comunicació Agrícola Falset-Marçà
comunicacio@etim.cat
Foto: Ramon Cornadó
Foto: Ramon Cornadó
Foto: Anton Briansó
Foto: Anton Briansó
Els Serveis Territorials organitzen la segona edició de "Monuments del territori"
Monuments del territori 09
Del 26 de novembre de 2009 al 22 de gener de 2010Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació
C. Major, 14, 43003 Tarragona
Els Serveis Territorials a Tarragona (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya) organitzen la segona edició de l'exposició "Monuments del territori", que ofereix la visió de set monuments emblemàtics del territori fotografiats per l'artista Anton Briansó.
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp), documentat des del 1153, fou centre d'una àmplia baronia i la seu d'una canònica agustiniana fins al 1574. Posteriorment, va passar als franciscans, que hi van romandre fins al 1835. En la primera dècada del segle XX fou adquirit per Eduard Toda, que el va restaurar i reconstruir lliurement. Allà hi va aplegar interessants col•leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.
Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre i la vivenda de Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permet observar com era una casa senyorial de principis del 1900. Des dels arcs del claustre i, especialment, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
El Pont de les Caixes
El Pont de les Caixes està situat al nord-est de Constantí, al costat del camí de Montblanc, i és part de la síquia medieval dels Molins, que permetia el rec d'una extensa franja de terres del marge dret del riu Francolí i el funcionament d'un seguit de molins hidràulics d'època medieval i moderna situats entre els termes municipals de Constantí i Tarragona.
Aquest aqüeducte romà, amb un recorregut aproximat de 60 metres, està format per quatre arcs, tres de mig punt rebaixat i un d'ogival (per on discorre actualment el torrent), que donen suport al canal (la caixa) que condueix l'aigua. Fou construït segurament per dur aigua a la vil•la romana de Centcelles.
A finals de l'any 2007, a causa de l'ensulsiada d'un tram del mur de maçoneria, va quedar al descobert la part interna de l'estructura, on es pot veure clarament una conducció d'aigües construïda en opus signinum, de factura clarament romana. Aquest fet ha aportat noves dades al coneixement de l'aqüeducte i fa canviar substancialment la percepció històrica que en teníem fins ara.
Casa Navàs
Projectada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1901 i el 1907, la Casa Navàs és, per la seva singularitat, un dels millors exemples del modernisme en l'àmbit europeu.
Domènech i Montaner va projectar per a Joaquim Navàs un edifici ubicat al centre de Reus que allotjava el nou habitatge i l'establiment comercial del seu client, i que mostrava a la plaça del Mercadal una imponent façana de pedra amb una torre situada a la cantonada. L'any 1938, durant la Guerra Civil, els efectes d'un bombardeig van destruir aquesta esvelta torre i el coronament esglaonat original.
Una de les característiques més destacades de la Casa Navàs és la seva decoració interior, que es conserva pràcticament intacta gràcies a la cura dels seus propietaris.
Església de Santa Maria del Miracle
Fora del recinte emmurallat de Tarragona es troba situat, a l'est de la ciutat, l'Amfiteatre Romà, que consta de dues parts fonamentals: l'arena, al centre, on encara s'aprecia una fossa i dependències soterrànies, i la graderia.
Enmig de l'arena hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria del Miracle, una construcció del segle XII, feta sobre l'amfiteatre en memòria dels màrtirs Sant Fructuós, primer bisbe de Tàrraco, i els seus diaques Auguri i Eulogi.
L'edifici, que constava d'una nau sobre una planta de creu llatina que era oberta amb una cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques, se sobreposa a les restes d'una basílica visigòtica construïda al segle VI.
Església de Vistabella
Projectada per Josep Maria Jujol i Gibert, l'església de Vistabella de la Secuita es va construir entre el 1917 el 1923 amb materials senzills, com són pedra del país, maons, ferro forjat i altres materials de fàcil accés, i va partir d'una senzilla planta quadrada.
L'autor va desenvolupar amb extraordinària habilitat un espai cobert per mitges cúpules que es van llançant cap al cel, sostingudes per arcs apuntats, trilobulats i parabòlics, en un esclat de formes. L'exterior, dominat per una geometria triangulada, culmina en el campanar que s'aixeca amb lleugeresa vertiginosa sobre cúpules parabòliques de rajola senzilla, el material més utilitzat i polivalent de l'arquitectura catalana de final del s. XIX i començament del XX.
Pel que fa a la decoració interior -feta sobre la base d'elements extremadament senzills, com és habitual en les obres de Jujol- presenta un esclat de formes i colors només concebibles per una ment que va més enllà de la genialitat.
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
Declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, la construcció del celler de Cornudella es va iniciar cap a l'any 1919. El disseny el va realitzar l'arquitecte Cèsar Martinell, de l'escola gaudiniana, qui va dissenyar també altres cellers, entre els quals destaquen els de Gandesa, Pinell de Brai, Montblanc, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca, Nulles, Vila-rodona i Falset.
Es tracta d'un edifici de planta aproximadament rectangular, amb una planta baixa i un soterrani en el cos principal i amb diferents nivells a la part posterior, corresponents a dependències i usos múltiples. Es va bastir sobre una fossa, que en facilita la construcció i permet l'accés directe al soterrani, amb arcs de descàrrega parabòlics i voltes de maó de pla (o "a la catalana").
Per a la construcció es van utilitzar materials com rajola i totxo massís i es va ometre qualsevol peça de ferro perquè era un material molt car en aquella època. Es poden observar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, influència del mestre Gaudí. Predomina la corba sobre la recta i la riquesa i el detallisme de la decoració amb l'ús freqüent de motius vegetals, la qual cosa fa que estigui catalogat dins dels 75 monuments industrials del país.
Castell de Vallmoll
La vila de Vallmoll es troba a 161 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Fonollosa (dit també de Vallmoll) i presideix l'agrupament més antic de cases la gran mola del Castell de Vallmoll (segle XI), de planta quadrada i flanquejat per grans torres també de planta quadrada o rectangular.
Tot i que conserva la major part dels murs i obertures, es troba en un estat molt precari de conservació, amb parets esberlades i en un estat de ruïna tal que el 1990 una ventada va aterrar una de les parets més grans. És propietat de l'Ajuntament des dels anys quaranta del segle XX.
© d'aquesta edició: Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona
© de les imatges: Anton Briansó
© dels textos: Jaume Costa, Carme Fernández, Maite Miró i Maria Vidal
